dilluns, 10 de març del 2014

Defensaré la casa del meu pare

     Sempre m'ha conmogut aquest poema de Gabriel Aresti. Sempre estaré agrait a les persones que me'l van fer arribar fruit de un conjunt de coincidències. A més, per a mi té un pes especial. Desitjo que el disfruteu.
 
Defensaré
la casa del meu pare.

Contra les feres
i contra la sequera,
contra la usura
i contra la justícia,
hauré
de defensar
la casa del meu pare.

Perdré
el bestiar,
els horts
i les pinedes;
perdré
els beneficis,
les rendes
i els interessos,
però defensaré la casa del meu pare.

Quan em llevin les armes
defensaré amb les mans
la casa del meu pare.

Quan em tallin les mans
defensaré amb els colzes
la casa del meu pare.

I quan no tingui
ni colze
ni espatlla
ni pit
defensaré
amb l'ànima
la casa del meu pare.

I moriré,
i perdré l'ànima,
i perdré la família,
però la casa del meu pare
serà per sempre
dempeus
 
Gabriel Aresti (1933-1975)

2 comentaris: