Hola Christian,
Et pot semblar estrany que t’escrigui
una carta. Només et demano que, per poc que puguis, arribis fins el final. Et
vull parlar de la meva experiència amb el rugby.
Només fa cinc anys que el meu
fill Bernat ens va dir que volia jugar a rugby i a mi se’m va fer molt estrany.
El desconeixia del tot però el Bernat s’hi va posar. He descobert que és un
esport únic per com es treballa en equip. Per com som iguals d’importants dins d’un
equip.
Què me’n
dius del Ruck ? Una jugada en la que uns companys treballen junts per aguantar
les embestides dels defensors fins que vingui el 9, el mitja melé per tornar a
obrir joc, i guanyar metres. Ni que sigui guanyar-ne un i tornar a començar.
Però tindrem un metre més.
Què me’n dius del Maul ? Tots els
companys empenyent en la mateixa direcció per guanyar un metre, i un altre, i
una altre...treball en equip.
Què me’n dius de la melé. Tens l’oponent
al davant que et voldrà esborrar del camp però no, no i no. Es munta amb els
companys i ben agafats a empényer a veure qui pot més ?
Creu-me, en cap més esport he
trobat aquest sentit d’equip i amb els anys he jugat a esports tant diversos
com hockey patins, navegació a vela, tennis, frontó i futbol. Potser, només en
la navegació a vela trobariem aquest sentit de treball en equip. Mai he sigut
bo en els esports però per a mi això no ha estat gaire important. El què per
mi era important no era guanyar sino passar-ho bé amb els companys.
Vull fer-te una petita confessió.
Un dia, parlant amb el Bernat, vam comentar que aquest any la competició està
resultant més dura i saps què va dir el Bernat ?
-
“Sí, abans guanyàvem partits però aquest any som
un equip.”
SOM UN EQUIP. Ho vaig trobar molt
bonic i que reflectia l’esperit del rugby
Ara, com ja saps, estem jugant a
rugby touch i t’asseguro que a pocs clubs hi ha el bon ambient d’amistat que
podem trobar al BUC. Fins i tot altres clubs ens ho han comentat.
Doncs com que
no en tinc prou, he fet alguns entrenaments de rugby XV. A la meva edat ! I vols
que et confessi una cosa ? Tinc por. Tinc por de fer-me mal. Tinc por de no
fer-ho bé. Tinc por que els companys no m’acceptin les errades. Tinc por quan
veig quan vénen cap a mi amb la pilota i em volen passar per sobre. Sí Christian.
Tinc por. Però la bona notícia és que no deixaré que la por em venci. He de
trobar la manera d’aturar el jugador que vé cap a mi. O demanaré ajut als
companys o m’hi posaré al davant perquè sàpiga que guanyar metres no li sortirà
gratis. I sé que els meus companys no em faran cap retret pels errors que pugui
cometre. Saps perquè ? Perquè tothom s’equivoca. A més he descobert una altra
cosa. Es pot fer molta feina sense tocar pilota.
Si has arribat fins aquí, només
em queda enviar-te una abraçada i que sàpigues que el rugby t’espera perquè té
molt per donar-te. Creu-me si us plau. El rugby et donarà molt més del què mai
t’hagis pogut imaginar.
Una abraçada,
Alfred
