Que dolents que som els catalans !!!

He d'entrar directament al tall ...
Avui he estat amb una persona, amb estudis, nascut al Pais Basc i que viu a València des dels quatre anys i per tant parla el valencià.
Tocant el sempitern tema de les llengues ens hem trobat que...
- "No me parece bien que en Catalunya te multen por tener un rótulo en castellano igual que no me parece bien que se multe a una profesora por hablar castelllano en el patio"
Quan hem sortit del restaurant li he ensenyat els ròtuls en castellà de les botigues que ens envoltàven. La questió és que quan li he preguntat la font de la informació... clar... la tele...
Li he dit (en castellà, clar, parlàvem). Tu fixa't quants anys han viscut a Catalunya els que així de objectivament opinen...
res més...
desprès en tornem a parlar.
Em sulfura veure quina manipulació interessada hi ha des dels mitjans de comunicació que volten les espanyes.
Suposo que és proporcional al que ens estimen i al que ens hem fet estimar i comprendre. Em pregunto què es podria fer per combatre aquesta incultura...
Desprès hem parlat de futbol...

El tabac i la seva prohibició

    Set trenta d'un matí qualsevol de qualsevol dia laborable, repassant el diari abans d'entrar a la bogeria en que s'ha convertit aquests darrers anys la feina nostra de cada dia.
   Al meu costat, tinc un veí de barra. Tinc una flatulència. Per respecte, me l'aguanto, almenys fins que surti al carrer.
   Al cap de 10 segons, el meu veí encén una cigarreta i ... el fum em vé a la cara.
   Agafo el diari i em desplaço dos metres cap a l'esquerra. No vull haver d'empassar el fum. Senzill oi ?
   A totes les tertúlies que he sentit aquests dies, l'unic argument que s'aguanta una mica es allò del prohibit prohibir. No he sentit cap fumador amb arguments sòlids en contra de la prohibició. Tots d'una consistència de castell de sorra que la més minima ventada s'emporta. 
   S'ha portat sempre al terreny de la salut pública, que si la contaminació, que si no faig mal a ningú, que si l'estat recapta tant i tant amb el tabac, que si els morts fumadors passius...
   Jo ho vull veure des d'un altre punt de vista. L'educació. Un fumador molesta a les persones que l'envolten, o no ? Doncs així de senzill, a fumar a on no es molesti.
   O és que ningú no em diria res si em dediqués a petar i rotar en públic ?

Un nou Estel

                “Com xiula l’huracà ! … son remor fréstec sacseja els fonaments de les muntayes !”

. . .

Diumenge passat vaig tornar a participar a la representació de l’Estel de Natzaret de Ramon Pàmies. Tot just abans que comencés, ens trobabem a les fosques, darrera el teló esperant el gran moment, quan arrenca la música, concentrats i el cervell va repassant coses.

                Tot d’una, arrenquen les primeres notes i… ja està “alea jacta est”. Llavors, tot d’una s’acaben els nervis. Ja està en marxa.

                Hi ha dos moments que em van resultar especials.

Un d’ells va ser quan esperàvem situar-nos en posició abans de començar l’obra. Em trobàva assegut, capcot  amb els colzes sobre les cames. Un veu se m’acosta i

-  “…que, concentrat ?...

- No, no, reposant “

Mentida, sí estàva concentrat, repassant l’obra, la gent que la fa, que hi treballa, els papers principals, el cor, els nens, els tramoies, maquilladores, perruqueres, (no hi ha ni un home triscant preparant caps i cares) i el públic que també en forma part. Él mateix de cada any, fidel a l’obra, a la tradició.

L’altre moment que em vé és quan estàvem entre actes, uns quants pastors i mirant-me la vara de fusta que duia se’m va ocórrer pensar en quantes persones havien fet de pastor. Quants han passat l’obra, han passat per aquella vara i ja ni tan sols es troben entre nosaltres però la vara i la obra segueix. La vaig acaronar com un petit tresor que se’m permetia utilitzar i portar durant unes hores. Un honor.

. . .

Teló molt pausat

Fi de l’obra

Gràcies a tots i totes que ho feu possible cada any