dissabte, 27 de juliol del 2013

Europa no ens ajudarà en el camí cap a la independència.

Crec que els nostres polítics s'equivoquen quan miren cap a Europa buscant suport per la independència. Europa no s'ha mullat mai i no crec que ara en faci una excepció. L'any 1714 ja ens van deixar sols.
Recordem la ex-iugoslàvia ? La gent matant-se, genocides campant lliurement, i Europa ? Al final van venir de fora, com sempre, a dir-nos: "Què nois ? Potser que féssiu alguna cosa, no ?"
 
A Kosovo van fer una declaració unilateral i Europa es va limitar a dir "pos vale". Total, aquesta gent no té pes econòmic, no ténen recursos naturals, la situació estratègica no és una meravella. "Pos vale".
 
A Txecoslovàquia, van ser els 'pobres' eslovacs (Bratislava) que es volien separar de la mes rica i ara República Txeca (Praga). "Pos vale".
 
Espanya pot arribar a suspendre l'autonomia i Europa que farà ? "Pos vale". “Assumptes interns de un estat membre i no podem interferir-hi.”
 
Per tant, crec que el poble de Catalunya ha de tenir molt clar que ESTEM SOLS. Com sempre hem estat. També crec que res en aquest món pot doblegar la voluntat ferma de un poble. Els grans canvis sempre s’han fet contra la llei imperant en cada moment. El pas del Borbó de seguidor del ‘movimiento’ a constitucionalista era ‘ilegal’. El règim franquista, no cal dir-ho. I així si anem tirant enrere. Era legal la revolució francesa ? En canvi, va ser la llavor de les democràcies modernes, en les quals no hi entra la de l’estat espanyol.
 
Per cert, l'any 1991 Celdoni Fonoll cantàva "Valga'm Déu, val". En 22 anys alguna cosa ha canviat ? De moment, no.
 
Catalunya, Catalunya,
valga'm Déu, val!
Catalunya, Catalunya,
esclava igual.
D'ençà que et va engrapar Espanya
i França igual,
veu i rostre t'esparraquen,
valga'm Déu, val!
Botiflers tens dintre casa,
mesells igual,
i grans dosis d'autoodi,
vergonyós mal.
Et degraden, ai, la llengua,
valga'm Déu, val!,
la cultura i la consciència
nacional.
T'han donat autonomies,
valga'm Déu, val!,
però et cal l'Autonomia
de Portugal.
Perquè la gent sigui lliure
personalment,
ha de ser-ho, sense límits,
nacionalment.
Maleït qui els Drets trepitja,
valga'm Déu, val!,
sigui França, sigui Espanya,
Espanya igual.
Catalunya, Catalunya,
treu-te el dogal!,
sigues catalana i lliure,
lliure i lleial.
Del disc: Mercat de Calaf.
 
Salut i força a tota i a tots....

dilluns, 13 de maig del 2013

Estimada i estimat, TV3 s'equivoca


Ahir per la tarda em sorprendre un anunci a TV3 i vaig fer aquesta pregunta al Facebook amb dues respostes:
Algú em pot explicar perquè TV3, la nostra, la de tots, fa un anunci dient gràcies Barça ? Però què és això ?

I dues amistats, em van contestar:

X.M. Potser per la audiència?
Per que son els únics programes rendibles?
Pq es l'únic equip català que guanya?


I.R.PDP. Home, Alfred, jo suposo que si l'Espanyol guanyés la Lliga (cosa... ehem... improbable... vull dir de moment, és clar), TV3 també li ho agrairia, precisament perquè és una TV catalana.


Estic molt acostumat que quan a algú se li acut fer algun comentari que afecta al Barça, de seguida s’explica perquè, pobret, és perico.

Sí. Sento molta simpatia per l’Espanyol. Ara bé, heu de saber que l’únic jugador que conec és el Wakaso i perquè és de un color diferent a la resta. Heu de saber que hi ha moltes, moltíssimes coses de l’Espanyol que no m’agraden. Moltes. També heu de saber que, a casa, pericos i culés vibrem amb els partits del Barça, que ens alegrem de veure com juga i de les seves victòries, que em molesta que a l’estadi blanc i blau, jugant contra el Madrid o contra qui sigui, es cridi contra el Barça (això per a mi són complexes no reconeguts), que el dia que el Barça li va clavar un 2-6 al Madrid vam trempar tots, que el Mourinho el trobem igual de cretí, i així tantes coses afins amb els culés.

Només hi ha dos partits a l’any que vull veure perdre el Barça i és quan juga contra l’Espanyol. I, francament, al Barça no li ve d’això, oi ?

Per tant, deixem l’Espanyol de banda.

Fa molts anys, la Penya jugava contra el Barça, en un moment en què atacava el Barça va fer un comentari de l’atac de l’equip català. Mesos després el Jordi Villacampa des de un balcó, no sé si de la Generalitat, ajuntament o un altre, va haver de dir “Nosaltres també som catalans”. Portava la copa d’Europa de Basket sota el braç.

He sentit obrir un noticiari de Catalunya Radio, teòricament esportiu, dient: “L’entrenador del primer equip, Frank Rijaard...”. Suposant que tothom que escolta la ràdio ha de saber què no hi altre entrenador de primer equip que aquest senyor, és clar.

En el programa del Toni Clapés per la tarda ja fa un temps els vaig escriure perquè se’n fotien de l’Espanyol de una manera mal educada per recordar-los que hi havia seguidors de l’Espanyol que també escolten el seu programa.

I així és com funcionen els mitjans de comunicació d’aquest país ? Si és un tema d’audiència vol dir que tot s’hi val per l’audiència ? O estem compromesos amb la qualitat.

És normal que el canal Esports3 retransmeti un partit de futbol sala del Barça ? A nivell de país, no és més important el que faci La Penya o el Manresa ? El que faci el Handbol de Granollers ? o el hockey de Vic, Voltregà, Tordera, Blanes o Vendrell ? o el rugbi de la Santboiana ? o el waterpolo ? o el futbol femení ? o.., o...,o...  No. El què és important no és l’esport, es destaca el Barça i afortunadament, al nostre país hi ha molt, però molt més esport que el Barça.

Avui, he sentit a la ràdio que el Vendrell ha guanyat la copa d’Europa d’hockey. Farà TV3 un anunci dient “Gràcies Vendrell ? “ El més raonable i el que jo estava acostumat fins ara era un “Felicitats campió”. Però “gràcies” ? Vint-i-cincs esportistes d'elit que cobren una fortuna per fer bé la feina. Els donem les gràcies ? Ep. Que això és televisió pública. Alerta.

Després, sense adonar-nos, i sense entendre el perquè, ens trobem que les comarques que no són a cinquanta quilòmetres del centre de la plaça Catalunya, ens diuen de tot. És normal, des de Barcelona es va sembrant anticossos per tot el territori. Després les terres de l’Ebre han de cantar jotes reivindicant la seva existència i protestant per endur-nos l’aigua cap a la metròpoli que tot ho fagocita. A Girona ens diuen pixa-pins. A la franja de ponent parlen fragatí i no català (i no vull entrar en la bestiesa sense sentit del Lapao).

Ara em direu, i estic d’acord, que seguidors del Barça n’hi ha molts per tot el país i per l’estranger. Heu fet números ? Dels set milions i mig de catalans que viuen al Principat li traieu, la gent que passa del futbol, els seguidors de l’Espanyol, del Madrid, sevillistes, bètics, etc... Quants en queden ? dos milions ?  tres ? quatre ?. Posem quatre. Francament, no crec que siguin més. Doncs Déu n’hi do el soroll que fan, no ?

Estimada amiga i estimat amic, us explico tot això perquè em rebel·lo contra el pensament únic. Bàsicament per això sóc perico (ja us he dit que l’Espanyol té moltíssimes coses que no m’agraden). Crec que donar les gràcies al Barça per fer bé la seva feina és un despropòsit impropi de un mitjà públic. Que ho faci el Mundo Deportivo o l’Sport (per cert ambdós en castellà, sempre) ho trobo normal perquè d’això viuen. Però TV3 ? Ho trobo molt i molt fort.

Per cert, l'anunci no l’he vist més. Ja estaré ‘al lloro’ (to the parrot).

Finalment. Comentar-vos que ahir vaig passar el dia al Moll de la fusta a la festa reivindicativa contra les retallades a TV3 i Catalunya Ràdio. Segueixo pensant que són uns mitjans de comunicació que es diferencien de la resta per la seva qualitat i per fer país i bàsics com a eina integradora del territori. Ara bé, Si la caguen, la caguen.

Alfred Busquets

13/5/2013