Avui darrer dia de l'any 2010. Un any en que l'ambient de crisi ja impregnat des de fa molt mesos la pell dels ciutadans. Ara ens disposem a traçar un ratlla en el nostre imaginari que aturi el pas del temps per dir:
...fins aquí...
...però a partir d'ara...
... i ens posem a reprogramar nous desitgos, noves fites. Tothom aprofitarà per aprimar-se, deixar de fumar, aprendre aquell idioma que li falta, etc...
Aquesta tarda he anat a veure un client. 15 segons han bastat per donar-nos la mà, dir-nos que les coses només poden millorar i que aquest any 2011 tot anirà més bé.
Passada la fase de negació, hem acceptat que les coses han canviat i crec que per sempre, almenys la nostra generació. Ja se sap que aprenem més dels errors que dels encerts i cada generació ha de cometre els seus.
Hem d'aprendre a viure d'una altra manera. Al meu entendre, la crisi no s'acabarà quan tornem a créixer (si ens ho mirem així, ens equivocarem). La crisi s'acabarà el dia que tots acceptem que hem viscut molt per sobre de les nostres possibilitats i que per tant l'estat normal de les coses hauria de ser el món en el que varen créixer els nostres pares. No gastar allò que no téns. És senzill oi ?
Recordem la publicitat de una coneguda entitat financera catalana que ara s'haurà de convertir en banc.'La Caixa' ? Ho vols ? Ho téns ?
Pagant quí ? Perquè a la que deixis de tornar els diners que t'han deixat, triguen poc a prendre't allò que et vàren donar tant facilment.
No. Gràcies. No vull res més. Tinc tot el que em cal. Fins i tot he après a passar els dies amb molt menys. Gràcies pel vostre oferiment pèrò vull dormir tranquil.
Per això he decidit que ja no tinc crisi. Si no m'espero que hi hagi creixement no m'hauré de preocupar si no n'hi ha. Els financers que vigilin l'Ibex que jo ja vigilaré la meva salut mental.
No puc evitar-ho. És dins del meu cap i és la forma en que m'imagino el pas del temps. Ho explicat a altres persones i em miràven amb ulls com plats. Com ho fas això ?
Els anys de la meva vida son columnes i els dies de l'any són com maóns cada dia que passa en baixo un fins arribar a la base de la columna. Avui estic a baix de tot i aquesta nit saltaré al capitell de la columna del 2011 per començar a baixar de nou. I aquesta és la meva ratlla mental. La meva divisòria en el meu calendari.
Fins aquí.
Adéu crisi. Tinc coses més importants en les que pensar. Com estic ? Com estem ?
