Set trenta d'un matí qualsevol de qualsevol dia laborable, repassant el diari abans d'entrar a la bogeria en que s'ha convertit aquests darrers anys la feina nostra de cada dia.
Al meu costat, tinc un veí de barra. Tinc una flatulència. Per respecte, me l'aguanto, almenys fins que surti al carrer.
Al cap de 10 segons, el meu veí encén una cigarreta i ... el fum em vé a la cara.
Agafo el diari i em desplaço dos metres cap a l'esquerra. No vull haver d'empassar el fum. Senzill oi ?
A totes les tertúlies que he sentit aquests dies, l'unic argument que s'aguanta una mica es allò del prohibit prohibir. No he sentit cap fumador amb arguments sòlids en contra de la prohibició. Tots d'una consistència de castell de sorra que la més minima ventada s'emporta.
S'ha portat sempre al terreny de la salut pública, que si la contaminació, que si no faig mal a ningú, que si l'estat recapta tant i tant amb el tabac, que si els morts fumadors passius...
Jo ho vull veure des d'un altre punt de vista. L'educació. Un fumador molesta a les persones que l'envolten, o no ? Doncs així de senzill, a fumar a on no es molesti.
O és que ningú no em diria res si em dediqués a petar i rotar en públic ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada